SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL DE SANTA MARIA

Amic visitant, turista, feligrès: Benvingut/da a l’església mare de tots els temples de la diòcesi, la Catedral de Santa Maria d’Urgell (segle XII). En ella s’hi emplaça la càtedra del bisbe (lloc des del qual el Pastor de la diòcesi ensenya, santifica i governa); d’aquí ve el nom de Catedral.

Tens el goig i el privilegi de contemplar un dels monuments més purs, més bells i més impressionants del romànic d’arreu del món. Per això ja l’any 1931 la Catedral de La Seu fou declarada Monument històric-artístic d’interès nacional.

Aquest temple -honorat l’any 1905 amb el títol i la dignitat de Basílica Menor- és també l’església principal de la parròquia de Sant Ot de La Seu d’Urgell.

La fundació del “Vicus Urgelli” -La Seu d’Urgell- tingué lloc entorn de la Catedral, i la paraula Seu ve de “Sedis” o seu episcopal. Però de Catedrals Urgel·litanes n’hi ha hagut més d’una. La primera fou la de Sant Just (segle VI) a Castellciutat; era d’estil visigòtic. La segona Catedral, aixecada ja dins la ciutat de La Seu durant el segle IX, era preromànica. La tercera, la de Sant Ermengol, d’estil “primer romànic”, fou consagrada el 1040. Però cap a l’any 1100 el bisbe Sant Ot la qualificava de “quasi ruïnosa” i demanava donatius per refer-la. L’actual Catedral és, doncs, la quarta.

Aquesta quarta Catedral, del segon romànic, fou començada per Sant Ot entre els anys 1116-1122, però l’impuls definitiu el rebé a partir del 1175, quan el mestre d’obres Ramon Lambart es comprometé a coronar l’obra: cloure les voltes i aixecar els campanars i el cimborien el termini de set anys. La mà d’aquest gran mestre d’obres imprimí al monument una marcada influència italiana.

Al llarg dels segles, el temple catedralici no es va lliurar d’afegits, d’acord amb els gustos de les diferents èpoques. Però les successives restauracions executades durant el segle XX han fet possible que la Catedral de La Seu d’Urgell aparegui neta i lliure d’afegitons.

L’exterior

La façana principal de la Catedral urgellenca es troba a ponent. Llur sumptuositat manifesta clarament la influència italiana. Amb tres portes que donen a les tres naus, la portada està coronada per una cornisa formada per tres frisos ornamentals. Per sota de la cornisa, el primer sector del cos central, està decorat amb tres trams d’arcuacions cegues, separats per columnes que emmarquen una bellíssima finestra central en degradació i dos òculs laterals. El sector intermedi l’ocupen tres finestrals amb arc de mig punt, essent més gran el del mig. El sector inferior del cos central és limitat per un fris esculpit amb representacions d’animals, de rostres humans i de lluites de feres. 

La porta central està formada per un conjunt d’arcs de mig punt en degradació sostinguts per columnes. Els capitells estan decorats amb escenes d’animals i personatges en lluita o caçant. La porta està emmarcada per dos lleons afrontats devorant persones.

 

La façana està flanquejada per dues torres de planta rectangular a la base, i octogonal a la part superior. Al vèrtex de la portada s’alça un esvelt campanar de planta quadrada i amb finestres geminades. 

Ara ves recorrent l’exterior de la Catedral pel costat de l’evangeli. Ací pots admirar l’exuberància d’ornaments de la portalada del mur nord, ja de transició cap al segle XIII.

Si segueixes caminant arribaràs a la capçalera del temple, una de les més aconseguides del romànic català. Situada a llevant, està centrada per l’únic dels cinc absis -el de la nau central- que es projecta a l’exterior.

D’aquest absis central en destaca la sumptuosa galeria oberta que palesa la influència italiana abans esmentada. Està formada per arcs de mig punt sobre columnes geminades, rematades per capitells bellament decorats.

Als dos extrems del creuer pots contemplar les dues poderoses torres bessones. Consten de planta rectangular i estan adornades amb arcuacions cegues. Aquestes torres són uns dels elements principals que denoten la funció de fortalesa que tingué la Catedral de La Seu d’Urgell durant l’Edat Mitjana.

Des d’aquesta part oriental del monument també s’albira el campanar d’espadanya emplaçat al damunt del cimbori, en el centre del transsepte. Disposa de tres campanes de fosa.

L’interior

Quan entris al temple catedralici t’adonaràs de què consta de planta basilical de tres naus amb un transsepte molt allargat. Les naus estan separades per pilars de secció cruciforme, decorats amb filades de mitges boles pètries i amb columnetes adossades als angles.

La nau central i el creuer estan coberts amb voltes de canó i les naus laterals, més baixes, estan cobertes amb voltes d’aresta. Admira la gran alçada del cimbori de pedra, en la intersecció de la nau central amb el transsepte. Llur nervadura, en forma de creu, reforça els quatre sectors esfèrics.

Acosta’t al presbiteri. El magnífic absis central, únic volum de la capçalera que sobresurt a l’exterior, està separat per mitges columnes que vénen de la base. Consta de tres finestres en     degradació, sis arcades i tres columnes per banda, amb uns capitells decorats amb motius figuratius i florals. Fixa’t que l’absis central disposa d’una mena d’absidiola embeguda al mur, amb la singularitat que aquest espai presenta, en petit, la mitja cúpula i la mateixa rica ornamentació que l’absis gran.

Al fons de l’absidiola està entronitzada la imatge romànica de Santa Maria d’Urgell, a la qual està dedicada la Catedral. Aquesta preciosa talla policromada és de la primera meitat del segle XIII. Probablement la imatge va venir d’algun taller de Llemotges, car la flor de lis indica el seu origen francès. Maria està asseguda sobre un coixí i recolza la seva mà dreta sobre el genoll, tot empunyant un ceptre de flor de lis. Amb l’altra mà la Verge sosté el Fill assegut sobre el genoll. El Nen Jesús amb el front alçat beneeix amb la mà dreta, agafant amb l’esquerra el llibre dels Evangelis, que descansa sobre el seu genoll.

L’altar, l’ambó i la seu del presbiteri són símbols permanents de la presència de Crist en l’assemblea litúrgica i és per això que tenen la base de granit: Crist, present en l’Eucaristia (l’altar); en la Paraula de Déu (l’ambó); i en el ministeri episcopal (la seu). Les mides concretes del nou altar major (consagrat l’any 2000) han estat donades per l’antiga ara preromànica trobada al claustre de la Catedral.

Contempla el Crist de la Humilitat que presideix el presbiteri. És una peça gran i noble, de disseny modern, en bronze. Aquesta obra de l’escultor Josep Ricart Maymir representa la crucifixió i la glorificació unides, els dos grans misteris de la Creu de Jesucrist: la mort redemptora i la glòria del Ressuscitat.

Sobre l’absis central hi llueix un esplèndid vitrall, dels inicis del segle XV, amb vuit imatges al voltant d’un botó central de motius geomètrics. A la part de dalt s’hi troba Crist, Baró de dolors, entre la Verge Maria i Sant Joan, Sant Pere i Sant Pau. A la part inferior hi ha la Verge amb l’Infant entre els nostres sants bisbes Ermengol i Ot.

Continua assaborint la bellesa de l’interior de la Catedral: les valuoses peces del retaule de Sant Ermengol (XVI-XVIII); el baptisteri; el devot Crist de la Congregació de la Sang. Et convidem també a atansar-te a la capella del Santíssim i fer uns moments de pregària davant del Senyor.

Claustre, església de Sant Miquel i Museu Diocesà

El claustre, del segle XIII, està situat al sud de la Catedral. La porta que comunica amb el temple està ricament ornamentada. De les quatre galeries, tres conserven llur estructura romànica, mentre que la quarta fou substituïda al segle XVII per una altra construcció. Cada galeria està formada per un sol rengle de columnes, amb pilars angulars. Frueix de l’interessant repertori temàtic esculpit en els cinquanta-un capitells: figures humanes, decoració vegetal, animals i monstres.

No abandonis el recinte catedralici sense visitar l’església romànica de Sant Miquel (segle XI), accessible des del claustre; i també el Museu Diocesà, que custodia un important fons de pintura, escultura i orfebreria format per peces procedents de tot el bisbat, així com el cèlebre Beatus de Liébana (segle X).

Ens acomiadem de tu. Recorda que més enllà del seu valor històric i artístic, l’Església Catedral és un temple viu, dedicat al culte i a la pregària, que al llarg dels segles ha dignificat i solemnitzat les cerimònies, la lloança a Déu i la vida cristiana. Així doncs, la Catedral de La Seu d’Urgell és testimoni de la fe dels nostres avantpassats i és també missatge de transcendència i de valors per a les persones d’avui. A reveure!